La cogestió pretén produir una major eficàcia en el desenvolupament de les polítiques públiques en el sentit de l’apropament a les necessitats socials que significa que la pròpia societat civil organitzada sigui la que gestiona la resposta a les demandes dels ciutadans. però, alhora, és una institucionalització del sector social (exigència de fidelitat) sense contrapartida.
La cogestió l’entenem com a codecisió, ja que obre espais reals de participació en el sentit de què la societat civil canalitza les demandes de la població i es corresponsabilitza en la presa de decisions. Hi ha, en aquest cas, una complicitat entre institucions polítiques i societat civil.
En definitiva, la cogestió significa enfortir la dimensió política de la participació , passant d’una col•laboració en clau estrictament consultiva-informativa o en l’àmbit de la gestió a una participació que implica dinàmiques col•laboratives i de partenarietat tant en la definició de problemes com en el disseny de polítiques.